Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/29

entre descarnadas rocas y aguts turons que, formant copiosas cascadas en bulls d' escuma y estrepitosos remolins, capgíran lo riu y lo tornan á la mansa corrent que 's desllisa pausada y majestuosa, obrintse en blava tela cenyida per una vegetació rica, frondosa, vertaderament selvática. Lo soroll de las ayguas al despenyarse es perceptible fins á sis Iléguas de distancia y vista ó tocant de prop la catarata, desarrollantse en la soletat del lloch en lo punt en que la naturalesa presenta aspres y lóbregas vestiduras, infundeix en l' ánimo del espectador, á la par que imponent assombro, melancólica tristesa y un sentit reculliment. De lluny y colocat en altura conve­nient pera dominar las dos corrents que talla la cascada y la vigo­rosa vegetació de sos voltants, es ja altre cosa, pues 's presenta allavors un paisatge de rublerta gallardía si grandiós á la vista mes grat al esperit. Cal suposar que ab lo sol, aquellas destriadas ayguas presentan iriats colors d' hermos y variant contrast ab la blancura de sas esponjadas onas.
Las dos riberas del riu son cuasi idénticas. Als dos costats, co­berts per tupida vegetació, s'hi trovan carpinchos, ciervos, manadas d' aucells acuátichs de variadas especies y no pochs caimans. La llum de la nit presenta sobre la superficie de las áyguas formas ex­tranyas, y surten dels verts y espessos canyaverals ferestechs rumors que ja semblan los plors de criatura recien-nascuda, ó ja imitan lo crit ronch del toro, segons que 'ls caimans que 'ls despedeixen ex­pressen sos amors, sas queixas ó sa cólera.
La part de la ribera dreta, qu' es la que limita lo Chaco, está completament deserta y visitada tan sols per tribus d'indios que vihuen per l' interior y que s' hi acostan de quant en quant per veurer de sorprender las estancias.
La ribera oposada es, pel contrari, molt poblada y 's veuhen de tret en tret, particularment en puestos despejats, cossos de guardia ab sos allotjaments pera vigilar los moviments dels indios, y dispo­sant també de bots pera rondar lo riu.
Després de algunas horas de navegació posarem nostres plantas en terreno de ben poca civilisació. Tothom nos miraba com si fossem gent de l' altre mon ó qué sé jo lo que 's figurarian de nosal­tres. Lo carácter, costums y modo de viurer d' aquella gent del camp, es casi semi-salvatje. Los hi diuhen gauchos com dihém nos­altres pagesos, y vesteixen del modo següent: al cos una especie de casulla anomenada poncho; á las camas portan un gran mocador arreglat de certa manera que fa las vegadas de pantalons y 'n dihuen chiripá; botas de potro; un ganivet ó facon á la cintura; un mocador de seda al coll y un sombrero d'alas molt amplas, presen­tant en conjunt una fatxa que infundeix verdaderament desconfiansa al que per primera vegada 'ls veu.
Visitárem algunas estancias y després de haver satisfet nostra cu­riositat, prenguerem lo ferro-carril que devia portarnos á Buenos-Aires.
Molt nos sorprengué la marxa d' aquells carrils qu' anavan á pas de tortuga y de manera qu' estant lo tren en moviment, los viatgers podian baixar y fins entretenirse á cullir flors del camp, mentres qu' altres, desitjant estirar las camas, seguían la lenta marxa del car­ril á peu. Cuan devia fer alto á alguna estació per cinch ó deu mi­nuts, lo feyan aturar mitja hora ó tres cuarts si convenia fins que tothom havía satisfet ja los seus desitjos ó conveniencias. Nosaltres, com molts més, aprofitant l'ocasió, ferem un bonich pomet de flors