Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/28

das, en la que cada propietari hi reuneix á mils y mils los caps de bestiá en vastos camps ó praderas circuidas per una linea ó tanca de fil-ferro pera que no pugan escapar. Las estancias que 's tro van mes en limits del territori salvatge, son moltas vegadas assaltadas pels indios que roban quant trovan y assesinan á sos habitants. Víctima d' una d' aquestas agressións va serne la estancia d' un amich nostre establert á Buenos Aires, á la que 'ls indios robaren unas vuitcentas vacas qu' hi havia escampadas en sos camps alambrats, assessinaren dotse personas empleadas en el cuidado del bestiá y cometeren en son encés furor tota classe de vandalias y atropells, destruhint fins las arnas si n' hi havia.
 Precisament 's trovaba alli tres dias avans, nostre amich ab la seva senyora, de manera que pot dirse que van escapar d' una y bona.
 Lo gobern, no obstant, procura en tot lo possible protejir á aquells habitants rurals y contenir per tant, las bruscas acomesas dels salvatges.
 Tornant á nosaltres, decidirem fer una excursió per lo riu, y al efecte 'ns embarcarem á las cinch de la tarde en lo vapor Cosmos, qu' era un dels millors vapors destinats á la navegació fluvial. Era mes be un edifici qu' un barco, ab dos ó tres pisos, terrats, corre­dors y galerias.
 La cuberta del Cosmos estaba ja atestada de viatgers. 'N Gustavo, 'n Bonaplata, 'n Bofill y jo prenguerem posessió d' un camarot que comunicaba ab un saló inmediat. Semblava alló un petit palacio adornat ab gust y suntuositat. Per totas parts lo confort y la como­ditat; per tot los tapissos, alfombras, objectes d' art, pinturas, mi­ralls, que resplandia de nit als raigs d' una llum eléctrica.
 Lo vapor en aquell moment 's posá en marxa y pujarem tots cuatre als terrats superiors, pera descubrir millor lo panorama que devia oferirse á nostres ulls, pero fou empresa inútil, pues 's pre­sentá una boyra tan espessa que s' hauria pogut tallar, y distingiam apenas las llums dels pobles situats á la vora del riu y los fanals dels barcos que remontavan las negras áyguas donant estridents xiulets.
 A las vuit entrarem en lo saló menjador y 'ns oferiren un magnífich sopar servit per un exércit de criats negres, retirantnos acabat al nostre cómodo camarot.
 Seria á cosa de las onze que una forta sacudida ó especie de choque 'ns despertá. Era que 'l barco, debut á la escassés d' aygua del lloch ahont se trovava, habia tocat á fondo quedant varats unas cuatre horas que tardá lo riu en pujar. Lo Cosmos prosseguí sa marxa á las cuatre de la matinada, hora en que deixabam lo Plata y entrabam en lo riu Paraná, qu' es un dels seus afluyents. Tot aquest riu está sembrat d' islas gemadas de verdor, que com hermosas esmeraldas adornan son curs enriquit ab las áyguas d' altres afluyents y s' inclina mes al Sud, cual direcció conserva per moltas lleguas ab alguns desvios al Oeste fins á arrivar al Salto Grande.
 Val la pena fer una petita relació d' aquesta especie de catarata que 's trova á més de 200 lléguas de las fonts del riu. Baixan las áyguas ab bastanta suavitat, debut á la línea molt horisontal que guarda 'l seu cauce, cobert en sas riberas per hermosa capa de ver­dor y espessos boscos. De prompte s' estreny lo riu, y sas áyguas, passant encaixonades per entre dos munts que van aixemplantse insensiblement, 's precipitan per la rápida corrent d' un plano in­clinat y van á destimbarse, á capdellarse ab espantosa remor per