Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/27

opinió facultativa está en que lo clima d' aquella part de l' América Meridional es molt sa y que may s' experimentan en lo Riu de la Plata ni excessius calors ni frets molt forts, com ho corrobora la co­lumna mercurial, pues la elevació major del termómetre en l'istiu es de 30° y la mes baixa en l' hivern de 2° sobre cero, habenthi hagut sols algun hivern que ha baixat fins los 0 graus. Raras vegadas ha nevat en aquella ciutat ni en las inmensas planurias de sos encontorns.
Lo que es molt notable es la gran humitat que 's trova en totas las comarcas del Plata que enlletxeix mobles y metalls y ho entela tot. A Buenos Aires las habitacións que miran al Sud, tenen lo pis humit y las parets exposadas al vent també Sud, 's cobreixen de molsa. Los rellents son tan abundants que equivalen de vegadas á petitas plujas.
Moltas nits sortint del teatro, trovavam los carrers completament mollats, com si hagues plogut, y al arribar á la fonda 'ns trovavam ab la roba també mollada, tot efecte de la gran humitat.
Aquella ciutat en poch temps s' ha engrandit d' una manera assombrosa degut principalment á la poderosa afluencia d' emigrants, que s' estima, per lo que respecta á Europa, en un contingent anual de onse á dotse mil individuos per terme mitj. Per aixó mateix no hi ha pais en totas las Américas, escepció feta dels Estats-Units, que puga interessar mes al comers y Estats europeos, que las provincias mediterráneas del Plata, pues te Europa en aquella part de l' Amé­rica mes de mitj milió de súbdits que han portat lo germen de la riquesa en aquell pais, pues sa primitiva falta de desarrollo dependia de la escasses de brassos.
L' emigració europea va encara en aument, pues son á mils las familias que trovan prompta colocació en los establiments rurals de las inmediacións de Buenos Aires, aixís com en las ricas y florescents colonias de la provincia de Santa Fé y altres que 's procuran crear, pues sent la riquesa pecuaria y agrícola lo mes important d' aquella vasta república, lo gobern de cada provincia s' ocupa en parti­cular de donar colocació á los emigrants que hi acudeixen, senyalántloshi inmensos terrenos pera la fundació de colonias espontáneas y donant á cada familia la part de terra necesaria pera son sosteni­ment y bestiá pera multiplicarlo; ventatjas de que dificilment disfrutarian en cap altre regió del globo, y qu' explican lo rapit progrés d' aquellas afortunadas comarcas.
Son, pues, com 's veu, molt notables los esforssos que fa 'l gobern argentí pera posar en estat de cultiu la inmensa part de territori que sent molt rica en pastos y bestiá silvestre 's trova faltada del auxili y trevall del home pera aprofitarne y posar en producció aquells ele­ments, procurant per aixó lo mateix gobern dotar de camins y vias férreas á las comarcas mes propicias ó mes utilisables pera 'l cultiu. Y dich mes propicias ó utilisables perque hi ha allí una gran part y desde luego la mes important que trovantse en un casi complet estat de salvatjisme, está ocupada per grupos ó tribus d' indios, per fieras y per grans manadas de caballs, bous y vacas que pasturan en selvática llibertat.
En las llargas planurias desertas de cultiu, s' hi trovan moltas chossas anomenadas allí ranchos, aisladas unas d' altres per grans distancias y habitadas per una gent pobre que conta per unich sos­teniment uns quants caps de bestiá.
Existeixen ademés moltas estancias, com si diguessem aquí hisen-