Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat validada.

gobern d' aquella república, fins á ser colocats. Un altre vaporet recullí 'l demés passatge, pero 'ns extranyá que ell mateix no 'ns deixés fins al moll. Nos trasbordáren á una ballenera y desde allí á uns carros que fan aquell trajecte diariament. No 'ns esplicavam per qué tants cambis de casa, pero á medida que 'ns acostavam á terra ho anavam comprenent. Los vaporets, á causa del seu calat, no poden atracar al moll y fan indispensable l' auxili de las balleneras que son de menos calat. Pero no es possible, quan lo riu está baix, arribar á terra ab las balleneras, y allavors se necessita un medi pera passar un bon tros de riu, en lo que fins hi ha moments hi falta l' áygua y queda naturalment un camí de sorra mullada, que pera atravessar y trasportar la gent fins al moll fa necessari la ajuda dels carros.
Succeheix, no obstant, moltas vegadas, que aquestos carros que 's dedican també á la carga y descarga de mercancías, mentres están ocupats en aquest tráfech, creix de repent lo riu y cobreix d' áygua carro, caball y conductor, quedant tots negats. Son cassos que 's pot dir se repeteixen ab alguna frecuencia, y es molt extrany que no s' hagen pres allí mes precaucions pera evitar aquells desgraciats accidents. Varias comissions inglesas han fet bonas proposicions al gobern pera construir un moll digne de la capital de la República Argentina, pero sembla que aquest, fins á la fetxa, las ha retxassadas totas.
Un cop en lo moll, dirigirem la vista per totas parts y prengue­rem un coche que 'ns portés al Hotel Argentino, lo millor que hi ha, per deixar nostre equipatge y fernos servir lo dinar de que 'n teniam necesitat y per cert 'ns deixá poch satisfets.
Haig d' advertir que desde ahont estava fondejat lo Fivaller fins al moll hi invertirem mes de tres horas. Es un trajecte ben pesat y sempre lo riu está alborotat.
buenos aires te un aspecte bastant parescut al de Montevideo, sols que la primera es mes gran y ocupa molta mes extensió. Los carrers son també trassats de N. á S. y de E. á O. y per tots ells crusan los tranvias. La capital presenta molta animació degut al gran moviment comercial que té y que cada dia va en aument.
Las casas son la major part d' un sol pis, molt pocas de dos; sa construcció no es massa sólida, gens elegant y de molt poca vista. Los carrers per lo general mal empedrats y las aceras en sa major part tan altas que n' hi ha que cuasi farian necessari l' auxili d' una escala.
Conté també alguns bons edificis com lo cabildo, lo congrés, la casa gobern, y casa correos, y altres de regular aspecte; teatros excelents com 'l Nacional, Colón, La Opera, Variedades y Alegría, cuals dos últims son de segon ordre. Magnifichs monu­ments publichs y hi ha que fer constar que posseheix un observato­ri astronómich de primer ordre, y richs museos de historia naturaI. En una paraula, es una capital que pot rivalisar casi ab las millors del mon.
La ciutat de Buenos Aires es potsé la millor de tota la América meridional, figurant en primera linea no sols en la esfera comercial, sinó també en lo terreno cientifich. Per lo que respecta al clima es molt vario y es cosa frecuent y fins comú esperimentar en un mateix dia la influencia de las quatre estacións de l' any, pues la tem­peratura hi sufreix súbitas variacións y cambis repentins, y si be na­turalment aquestos cambis perjudican y afectan sempre á la salut, la