Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/25

tants, xifra que va seguint un progressiu aument degut á la grossa corrent d' emigració europea que toca en aquell punt, estimulada y favorescuda pe 'l gobern, que te establert desde l' any 1865 una Comissió Central d' Inmigració, baix qual direcció los emigrants de totas las nacionalitats que careixen de recursos, trovan protecció, allotjament y manutenció gratis, fins que están colocats; es á dir, per lo regular son vuyt dias que 'l gobern los manté, pues se consi­dera ja un temps suficient pera que pugan trobar feyna.
Un dia d' aquells forem invitats pe 'l Sr. Mata á la quinta que te á tres quarts d' hora de la ciutat, y un cop allí forem cumplimentats esplendidament per ell y la seva amable senyora que 'ns rebéren ab gran afabilitat fentnos recorrer tota la casa que es espayosa y ab bon gust amoblada. Los jardíns que la hermosejan y embalsaman l' at­mósfera ab sas raras y bonicas flors de tota mena; la frondosa ar­breda que li presta sa sombra y li dona sos cants; l' abundancia d' áygua; los nesprers; fins las mateixas terras que te de sembradura, ahont s' hi veuhen tota classe de llegums y hortalisas; tot contribuheix á fer d' aquella quinta un lloch delitosíssim y molt apre­ciat. Lo que cridá també molt nostra atenció foren las maduixeras que hi havian, pues presentaban unas maduixas per cert molt gustosas, que si no temés exagerar diria que eran casi del tamanyo d' un ou de gallina.
Despres de haber donat un llarch passeig per aquells hermosos sitis, forem obsequiats per dit senyor Mata y apreciable senyora ab un suculent dinar, en el que hi reyná la major cordialitat, y al destaparse 'l champagne 's brindá en recort del felis viatge que haviam tingut, per la salut de tots los concurrents y la prosperitat dels individuos que estavan allí reunits, passantse 'l resto de la tarde en la mes franca expansió y alegría.
Las personas que estaban allí juntadas eran: Lo comandant y ca­pitá del Fivaller, dos dels passatgers; cinch individuos de la familia del Sr. Mata; lo capellá Mossen Pere, en Gustavo, en Bonaplata, en Bofill y jo. Presidian la taula 'I Sr. Mata y sa galant esposa ab lo noyet que tenian al seu costat.
Estava també convidat lo poeta D. Salvador, de qual assistencia 'ns prometiam un divertit rato, pero alguna ocupació perentoria 'l privá, ab gran sentiment de tots, de férnoshi companyía.
Eran ja las vuyt del vespre que 'ns despediam y donant las mes expressivas gracias als propietaris per sas finas atencións y extrema amabilitat, pujárem al tranvía que debia portarnos á la ciutat, ahont hi arrivárem á las nou en punt.
Lo Fivaller havia ja deixat tota la carga que portava per aquell destí, y disposantse á sortir pera Buenos Aires, nos presentárem aquella tarde á bordo pera seguir lo viatje.
Hi ferem rumbo á las vuyt del vespre, y després de dotze horas de navegació pe 'l Riu de la Plata, fondejárem en la rada de Bue­nos Aires, á 13 millas de distancia de la ciutat. No es possible en­trar mes adins per lo poch fondo del riu, pues los paratges de son curs ahont hi ha mes áygua, se n' hi contan sols 30 peus inglesos, pero en cambi hi ha punts que la seva amplitut arriva fins á 60 lleguas. L' áygua es allí enterament dolsa, mentres que á Montevideo es barrejada; dolsa y salada.
Arribá la Sanitat y 'ns doná entrada. Un vaporet s'emportá als que venian com á emigrants, pera conduhirlos á terra y allotjarlos al Hotel d' Inmigració que hi ha á Buenos Aires, de compte del