Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/19

la seva familia habian emprés un viatge á Murcia montats en burros y en lo moment que 'l cop de mar lo llensá de la llitera, digué que 's creya passar un riu, cayent del burro, y 's trová en efecte tot mu­llat, mes no vá tenir mal burro, que rebé un cop fort al peu que li dolgué ó molestá alguns dias.
Las gabias dels bous y multons quedaren destruidas, y los ani­mals trovantse lliures comensaren á córrer per tot lo barco, aumentant aixó la natural confusió dels passatgers, y promoventse un esvalot de crits y exclamacións y queixas que constituhiren la verdadera nota cómica de la delicada situació en que estavam.
Com es natural tots los quatre jefes desde 'l comandant fins lo nostramo permaneixeren en vetlla aquella nit, donant continuas disposicións y ordres als individuos de la tripulació.
A cada instant lo vapor xiulaba y parava la máquina, á fi de evi­tar en tot lo possible un choque que en aquells moments de foscas tenebras é inmens desert d' áygua, hauria sigut horroros.
Lo temporal aná cedint poch á poch presentantse ja 'l dia següent algo mes clá, y sense que molt afortunadament haguessem tingut cap desgracia á bordo.
Lo vapor torná, pues, á seguir sa bona marxa y en una ocasió se 'ns presentá á poca distancia d'ell una grosa massa que hauriam pogut pendre per una roca ó lo penyal d' algun islot á no haverla vis­ta flotar y caminar luego, resultant ser lo gran habitant dels mars, una ballena que anava elevant aigua com un surtidor y que sembla­va allunyarse del soroll de l' hélice, extranyada y desconfiant pot ser d' aquell nou hoste que penetraba en sos dominis. Lo gran cetáceo desapareixé aviat de nostra vista.
Feya ja uns quants dias que 'l fret picaba bastant, pues lo mes de Maig d' aquell hemisferi correspont al més de Novembre del nos­tre. Per fi tinguerem lo gran content de divisar la hermosa costa uruguaya tan grata als ulls del passatger, pues li presenta encantador aspecte y li senyala lo terme proxim d' un desitj tant temps volgut.
En efecte, poch tardarem ja á presentarnos á la vista de Monte­video y allavoras tots los passatgers saludarem á aquella terra ab verdadera expansió y alegría, pues la llarga navegació que portavam l' havian feta ja desitjá ab ansia, ab creixent anhel. A las set de la tarde fondejabam en lo port de Montevideo, pero com lo sol s' havia ja post no'ns donaren entrada fins al dia següent.
Nos fixarem tots en aquella posta de sol que com la major part de las que presenciarem durant los viatjes resultá magnífica, deliciosa. Tenen aquestas sortidas y postas de sol en alta mar un carácter tan especial, líneas de color tan vivas y efectes tan raros ó extranys que si un pintor tractés de trasladarlas ab fidelitat á la tela, 's diria si aquells efectes eran convencionals y si aquellas notas de color eran mes be producte de l' imaginació fantasiosa del artista, que de l' interpretació exacta de la naturalesa. Y no obstant res hi hauria de mes equivocat en lo judici y res de mes just en la obra.
A las vuit de la nit un toch de campana 'ns avisaba pera lo ban­quet ofert als passatgers ab motiu de la felis arribada al terme del viatge; costum que tenen presa casi tots los vapors que fan aquestas llargas travessias de obsequiar al passatge ab algun extraordinari.
Acudirem tots al menjador pera ocupar nostres respectius puestos y 'ns trovarem ab una molt ben disposta y arreglada taula baix la entesa direcció del majordom Vicens, favorablement secundat per 'ls cuyners y cambrers. Nos serviren excelents menjars, richs fiam-