Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/18

Aquesta pàgina ha estat validada.

 D. Salvador, qu' era home ja d' uns 60 anys, temperament sec y enxut de carns, es dir tot hossos y nervis, feya algun temps que preparaba una sorpresa pera dit dia, y com segons sembla tenia gran afició á las Mussas ó á lo que ell 'n deya bellas lletras, resultá ser una dedicatoria ó felicitació que pera gust y entreteniment de mos amichs copio en termes textuals á continuació, com ho faré també ab algunas altres de sas poesias pera que vegin ademes fins á quin punt li eran esclavas y sumisas las Musas á aquell bon senyor.
 Deya aixís:

 FELICITACION

 Cuando he visto las banderas
 Del Fivaller flameando
 Me he creido ser el día
 De su patrona el Santo.

 Es memorable este día
 Por ser muy hermoso el tiempo
 Salida de San Vicente
 Quedando todos contentos.

 Por muchos años gozad
 De salud y alegría
 Con vuestro querido esposo
 Andresito y compañía.

 Inútil es pintar la broma que 's promogué á la taula al ser llegi­da la felicitació, arrencant brindis tant entussiastas y de tant orgull pera l' autor d' aquellas líneas que aquest, animat per tan bon éxit y cofoy y plé de enhorabonas, determiná dedicar versos al Fivaller, versos al passatge y no sé quants altres mes. Se vejé que tenia facili­tat y facundia de sobras.
 Faltavan pochs dias al Fivaller pera tallar las áyguas americanas, quant se 'ns presentá una tempestat que posá á prova las forsas dels dos elements. Lo vent cambiá, bufant lo Sudest. Grossos nuvols formant espessa bóveda comensaren á cubrirnos. La marxa del barco era per moments mes lenta. Lo cel estaba fosch. La mar anava creixent, inflantse; encrespadas onas s' estrellaban ab violenta furia. Lo vapor semblava joguet d' ellas. En una paraula, ¡tots los síntomas d' un temporal!
 Aquella nit fou horrorosa.Tots los passatgers nos reunirem en lo saló é inventarem tota classe de jochs y distracció pera passar aquellas horas ansiosas, fatals, fins á mitja nit, moment en que 'ns reti­rarem á nostres camarots.
 La tempestat s' omplia. Queya desfeta en manegas la pluja. La mar era un mónstruo bramejant. Los trons retrunyian en l'espay que fuetejaban los llamps y culebrinas en totas direccións. Torrents d' áygua 's precipitavan á cuberta per las rompents de las onas que semblavan montanyas obertas pel volcan. Tot era imponent y pavoros. Los cops de mar se succehian ab espantosa rapides. Un d' ells mes fort que 'ls altres despedí á molts passatjers de las sevas lliteras y un d' aquestos, valenciá per cert, tingué la calma de somiar quan los altres pot ser no la tenian pera dormir, de somiar dich, qu' ell ab