Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/17

compresa en los restants mesos de Agost á Novembre, en los cuals reynan febres perniciosas, entre ellas la amarilla algunas vegadas y també la varola, que es molt temuda per los estragos qu' allí fá, par­ticularment entre 'ls negres, principal element de la població, pues lo forman en sas tres cuartas parts.
 No obstant hi ha anys en que no reben lo benefici de la pluja per lo que respecta al cultiu de sas terras, que si bé son fertils per natu­ralesa están en general molt mal cuydadas, produhintse verdaders y horribles conflictes quan son anys seguits que faltan las áyguas, si be aixó 'ls hi succeheix ab molt poca frecuéncia.
 Aumenta allavoras aquella contrarietat las plagas de la llagosta, que també sofreixen y que invadint sos camps y vinyats los destruheix de la manera que ella sab ferho.
 Cultivan l' arrós, lo blat, lo sucre en la petita capa de terra vegetal que 's trova regularment en las canyadas. Abundan las palmeras, pero no s' hi trovan boscos en aquella isla ab tot y ser alta y mon­tanyosa y de poca població, á causa de sa escassés d' áygua y esterili­tat. En las sevas costas y bahia hi ha molta abundáncia de peix y tortugas molt grossas.
 Feta ja, pues, nostra visita, tornárem á la habitació flotant. Lo va­por estaba acabant de carregar lo carbó pera alimentació de las calderas fins al terme del viatge.
 Estavam á coberta passeijant nostre mirada per tot aquell pano­rama y enaltint son pintoresch aspecte, quan un frare que segura­ment no havia inventat la pólvora, se 'ns acosta y ab tota la inocencia é ignorancia de un noy de quatre anys vá exclamá: «Bendito sea Dios, esta mole de tierra como flota sobre el agua!» 'Ns varem destornillar de riure al sentir tant serio disbarat sortit d' uns llabis destinats á la conversió d' indios en terras salvatges. Tots los dias nos contaba miracles á cual mes miraculosos dels que n' estaria ell plenament persuadit donada la seva ignorancia á la que feyan coro sos demes companys, exceptuant lo prior y lo segon. Era dit prior una persona molt atenta y respectable, tan discret y poch entremes en conversacións que ningú tingué res que dirne durant lo viatge. No succehí lo propi ab lo segon, qui per condicións contrarias de lleugeresa ó indiscreció y massa paraula produhí general descon­tent y doná lloch á algun disgust que no desitjo relatar.
 Sortírem lo dia següent en busca de Montevideo, llarga y penosa travessia que representava quinse dias mes de navegació.
 Ja internats en lo gran Océano y després d'uns quants dias de bonansa, se 'ns vá cambiar lo temps, bufant un fort vent de proa que en la América del Sud ne dihuen Pampero.
 Un d' aquells dias passarem la línea equinoccial que separa l' he­misferi nort del hemisferi sur y un cop en aquest últim, lo temps 'l trovarem cambiat; es dir, allí era ivern y lo fret's deixaba sentir ab intensitat, tant que 'ns obligá á vestirnos com correspon en aquella estació.
 Acertaba ser un d' aquells dias, lo sant d' una passatgera d' abor­do, la senyora del Sr. Mata, que ja hi dit al principi que s' anomenaba donya Angela y era filla de Montevideo, la capital de la Re­pública Oriental del Uruguay. Lo comandant, en obsequi á aquesta amable senyora y com á mostra de las generals simpatias que s' havia guanyat á bordo, ordená que s'issés aquell dia en lo tope del pal trinquete la bandera Oriental y la Espanyola á popa, en cele­bració á sa festivitat y disposant ademés algun extraordinari.