Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/16

ma, 'ns donaren á compendre que s'havia produhit en aquell lloch una d'aquestas lluytas submarinas que tan terribles y frecuents dehuen ser en fondas mars.
Hauriam volgut poder veurer lo resultat d' aquella tremenda baralla ó colisió, pues com 'ns trovabam en la zona tórrida tan po­blada pels tiburons, deduhirem que l' animal perseguidor seria un d' ells, que sabut es que 's veuhen obligats, pera fer presa, á girarse panxa amunt á causa de la conformació especial de la mandíbula inferior. L' animal acosat y fugitiu soposarem qu' era un peix espasa.
La nit que sobrevingué fou molt dolenta; plats, copas, ampolles, tot comensá á fer música. Lo Fivaller navegaba en ayguas que casi sempre están alborotadas. Hi havia passatger que portaba varias vegadas de fer aquella travessia y sempre havia trovat alli la mar do­lenta. Lo maquinista confessá que durant los passats dias de mal temps lo Fivaller va patir bastant. Mes siguém justos; si marxaba sols mitjanament aquest admirable vapor, oferia, en cambi, segu­retat completa contra los embats del mar. Resistia com una mole massisa, debent aquesta rigidez á la homogeneitat perfecta de sa construcció, á la seva doble quilla y á lo maravillosament ajustadas qu' están totas las pessas. A pesar de ser un vapor vell está en bon estat, debut á sa sólida construcció, construcció qu' avuy dia no s' emplea ab los vapors moderns. Sa resistencia es absoluta, pero per gran que siga aquesta en una embarcació no 's deu may exposársela imprudentment á una mar furiosa ó desencadenada. Un ca­pitá no pot may olvidar que la vida d' un home val mes que son orgull marino ó que una satisfacció de son amor propi. Si la obsti­nació pot engendrá lo perill, l' empenyo es sempre censurable y una catástrofe sobrevinguda á un vapor, proba moltas vegadas que no 's deu may lluytar exageradament contra la mar. Desgraciada­ment 'ls inglesos acostuman á patir d'aquest mal, y sense mirar lo mar ni lo temps quan 's veuhen conseguits per algun altre vapor de diferenta bandera ó d' una companyia rival, donan tota la forsa á la máquina exposant lo barco á un contratemps.
Vers la popa y als costats del barco, aquella nit y aixó 's repetia casi en totas, se projectava un remolí fosforescent d' encantadora vista; no semblava sinó qu' hi hagués il-luminació veneciana ó que 'ls peixos passejessin ab fanalets de llum eléctrica á la boca. Las estrellas, gelosas d' aquella llum, s' hi reflectaban, aparexian y amagavan ab lo moviment d'aquellas capas blanquinosas com si trobantse en mitj de nuvols fossen impulsadas per una inquieta brisa.
Al dia següent arribarem á l'isla de San Vicente de Cabo Verde pera fer provisió de carbó.
SAN VICENTE DE CABO VERDE te un aspecte que sembla produc­te d' una gran revolució volcánica, y es bastant agradable. La con­figuració del terreno es en general irregular, brusca y montuosa, presentant en las escarpadas cimas de sas montanyas rocas casi verticals.
A poch de serhi, una extensa boyra, 'ns privá la vista d' aquellas altas montanyas y punxaguts turons, pero lo mateix vel que las cubria hi donava un carácter fantástich objecte de nostre contem­plació.
Lo clima d' aquellas islas 's pot dividir en dos períodos. En lo de sequia, ó siga en los mesos de Desembre fins á Juliol, 's presenta humit y abrassador, pero es mes sá que en la época de las plujas,