Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/15

ren disminuir, y per passar 'l rato aquella vetlla s' anunciá un nou entreteniment. A l'hora marcada lo saló s' omplí de gent. 'S tractaba de jugar á prendas, é hi prengueren part casi tots los passat­gers, passant unas dos horas molt agradables. Per poch ho hauria destruit un incident ocorregut, pues se suscitá una acalorada discussió entre Mossen Pere y alguns passatgers, sobre materia de relligió y cuestió carlista, que no sé com hauria acabat sense la opor­tuna intervenció d' uns quants qu' estavan allí prop jugant á cartas y que distregueren ab broma l' assumpto, resultantne un profit que fou engrescar al nebot de dit capellá pera que 'ns deixés probar lo vi de missa, y d'una dotzena de botellas que 'n guardaba sols n' hi quedá una. Quan ell se'n va adonar feya ja molts dias que després d' esmorzar y dinar, tots feyam la copeta. Mossen Pere, qu' era home molt tranquil, ho prengué com á broma, y com á tal ho va­rem fer, pues sabiam que, ademes de las expresadas botellas, n' hi quedaba encara un barril plé. D'altre modo hauria sigut la broma pesada é inconvenient.
 Al deixar lo saló esplendidament il-luminat sortirem á coberta. La bóveda del cel, clara y diáfana, ostentaba sas estrellas com joyas brillejant, destacantse entr' ellas lo faro de la nit, la blanca lluna que il-luminaba y brunyia ab sos poétichs raigs las arrugadas líneas del mar. Tranquil y delicios era aquell espectacle del que gosarem fins á la mitja nit, hora que 'ns retirarem tots al descans.
 Aquell temps cambiá á las pocas horas, pues l' endemá trovarem lo cel cubert, pero 's despejá luego seguint la mar en calma y cami­nant per ella lo Fivaller ab tal seguretat, que no semblaba sino que 'ns trovessim en terra ferma.
 Aquell dia 's va organisar lo joch de la loteria que no podia des­agradar á aquells aficionats á tot lo qu' es joch ó s' hi acosta, y desde allavoras tots los dias dedicarem un rato á dit passatemps. Hi hagué la bona idea, favorablement acullida per tots, de destinar lo que 's recaudés com á producte de las pérduas, al «Asilo Naval» que tan be socorra y tans bons serveys presta á 'ls desgraciats órfans de nostra marina.
 Tots desitjavam veurer una sortida de sol, y á aquest objecte 'ns llevarem dematinet pera presenciar l' hermós efecte d' una clara aurora en lo mar. Lo sol sembla aixecarse de dins de l' aygua com si sortís d' un bany, puja l' horitzont y derramant per tot fina polsaguera d' or, ho inunda de llum, de colors tan hermosos y vius que fan brotar en lo barco frescos tocats y donan á las onas los més calents y pulimentats tons que guarda en sa paleta la naturalesa.
 No podiam cansarnos de contemplar aquell bonich panorama produhit per lo despertament del dia. La temperatura era agrada­ble. Las senyoras anaban totas armadas de vels blanchs, pera preservarse, sens dupte, de la pols del mar. Los homes, en sa major part vestits de blanch, portaban sombreros de palla ab alas molt amples. El cop de vista era hermós.
 Dirigiam nostra mirada á un y altre costat de barco y sols veyam cel y áygua, alguns peixos de mes ó menos importancia y algún qu'altre aucell que crusaba per lo velámen de nostra embarcació; quan tot d' un plegat distingim, á certa distancia, un cap que obra la superficie y comprenguerem ser un animal acosat, que nadant ab desesperada energia, fugia de la persecussió d' algun colos d' aquellas mars. Prompte vegerem un gran remolí y fortas ebullicions en l' áygua que, tranquilisantse després y quedant en sa primitiva cal-