Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/14

La velocitat del vapor mes aviat havia disminuit, degut al vent contrari que l' atacava de proa, dificultant sa marxa.
Per fí avistarem lo elevat pico de Teyde ó de Tenerife, que pujant dret vers lo cel ab una altura de 13,343 peus, se destaca majestuosament sobre las islas d' aquell renombrat arxipiélach, y á las qua­tre de la tarde donárem fondo en lo port de Santa Cruz de Tenerife, que es la capital de las islas Canarias. Empleárem en la travessía prop de tres dias.
S' aixeca aquesta ciutat en lo fondo de la bahía, sobre un terreno montanyós, presentant en son costat de mar una bona línea de for­tificació. Desde aquell punt ofereix la població un aspecte bastant pintoresch: sos carrers son nets, rectes y espayosos, y los habitants, ab sa reconeguda finesa y amabilitat, procuran fer inolvidable son recort á tots los viatgers que la visitan y que trovan en ella, si be siga en petita escala, totas las comoditats y recursos pera agradar la vida que tan be distingeixen á las grans capitals.
Lo mentat pico de Tenerife 's pot considerar com un dels monu­ments mes sorprenents de la naturalesa, pues si be lo Chimborazo s' eleva á 24,000 peus y 'l gran Himalaya ho fá fins los 29,500, cap com aquell s' eleva y destaca tan rectament, circunstancia que lo fa mes notable y li dona fins visos de major altura. Desde sa cima inculta ó estéril, pues sols las dos terceras parts del pico están cubertas de vegetació, s' ofereix á la vista del espectador un inmens pa­norama difícil de descriurer. Quan la atmósfera está despejada, presentantse lo pico á la vista á 40 lleguas de distancia, sembla talment que tota la Isla de Santa Cruz estigui ajeguda á sos peus, destacantse mes enllá en lo horizont totas las demés islas Canarias ab sas crestas y puntas de tornassolats colors y cambiantas llums.
Allí hi ha la hermosa vega de la Laguna y lo fresch y delicios vall de l' Orotava del que no s' aparta may la primavera, sortint pera dits punts diligencias y cotxes tots los dias, que aprofitan ab gust los viatgers pera visitarlos.
Lo poch temps que varem estar nosaltres en terra lo emplearem també pera visitar tot lo de mes notable y pintoresch que té la isla, regresant despres á nostre movil casa, ahont hi trovarem gent foras­tera, pues lo vapor que acababa de fer las provisions, habia admés á son bordo un bon número de passatgers ab destino á l' América del Sud.
Sortirem ab rumbo á las Islas de Cabo Verde, posessió portu­guesa, lo que representava uns cuatre dias més de navegació.
Lo mar seguia alborotat. Se formá en l' atmósfera un vel tan espes, que 'ls oficials, col·locats en sos puestos, no podian veurer als mariners qu' estaban á proa. Vapors grans com lo Fivaller y de son rápit caminar, crusantne com ne crusan en totas direccions, sont un perill constant de la navegació per lo que respecta á desgraciats choques y terribles embestidas, moltas vegadas dificils d' evitar, y que fa que per part de oficials y mariners 's prengan sempre tota classe de midas y precaucions aumentadas ab un cuidado que no es may excesiu en horas de espessa boyra ó tupida atmósfera com la que allavoras hi habia.
Las senyals que per medi d' una campana donaba un mariner qu' estaba de guardia y que 'n dihuen lo serviola, al divisar alguna embarcació eran las següents: Un toch, significaba un barco á proa; dos tochs, un barco á estribor; y tres, barco á babor.
Lo temps continuá refrescant fins á la nit, pero los balanssos va-