Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/13

de campana 'ns avisá que l' esmorzar estaba disposat. Al segon toch acudiren tots á la taula, satisfent cumplidament nostre apetit, halagat per la vista de bons y escullits plats delicadament presentats.
Despres se va tocar lo piano; los jochs de damas y dominó sorti­ren de las caixas, y las cartas dels seus estuixs; la coberta s' omplí de gent y passárem lo rato fins á l' hora del refresch, que va ser, per cert, de mantecados tan richs y de tan bon gust, que semblavan presos en lo Café Nou de la Rambla.
Al s' endemá sortí 'l sol ab viva llum y hermosa claretat, y ver­dejant las inquietas capas de l' áygua, li daban l' aspecte d' una inmensa pradera moguda per las brisas de l' aurora, y 'ns feya conei­xer una d'aquestas soberbias matinadas de Maig del Occeá Atlántich.
Algúns passatgers demanárem permís pera visitar la máquina, y sentnos concedit, poguérem celebrar una vegada mes á la vista de aquell trevall, l' enginy y capacitat del home, que tan útils y profitosos fa 'ls avensos del progres.
Arribada la nit tingué lloch un ball. Lo saló, profusament iluminat, estaba ple de gom á gom. De quan en quan pe 'ls vidres de la claraboya sortian caps y mans, y distingírem ser las grossas caras pe 'l sol torradas y las mans curtidas dels mariners que desde aquell elevat puesto presenciaban l' espectacle. La concurrencia estava assentada als sofás que hi havia al voltant del saló. A lo millor una sacudida é inclinació del barco movia tots los caps que á modo de onada prenian una mateixa direcció y allavoras uns ab altres s' estrenyian sense parlar ni bromejar. Veritat es per aixó que no existia 'l perill de caure, pues estabam ja tan prempsats que ni espay hi havia pera ferho. Lo cansanci no tardá gayre en manifestarse y á l' hora y mitja de comensada acabá ja la diversió. Desseguida lo se­gon oficial, en Comas, ab cara riallera, tragué de sa butxaca un joch de cartas y arremangantse 'ls punys de la camisa, 'ns entretingué agradablement un bon rato presentantnos alguns variats jochs de mans, senzills tots y de bonica sorpresa. Recullí molts bravos y aplausos, y 's finalisá tota aquella funció entonantse lo cant de la Marsellesa, en lo que hi prengueren part casi totas las veus, que per cert algunas d' ellas eran de timbre bastant ingrat.
Durant la nit la mar estigué ab bastanta agitació. Cordas, fustas, tot gemegava. Quan vaig sortir á coberta l' endemá á las set del matí, estava plovent. Lo vent havia refrescat y l' oficial de guardia maná cargar velas. Lo barco sense apoyo comensá á columpiarse de ferm. La coberta estaba despejada y fins lo saló era poch concorregut. Aquella animació d' altres dias habia desaparescut. Las dos terceras parts del passatge faltáren al esmorzar. Se feya impossible jugar al dominó ni á damas. Alguns valents procuravan llegir quan menos ó dormir extesos en los sofás. No era pas pitjor aguantar la pluja sobre coberta. Los mariners ab sos vestits impermeables hi passejavan filosóficament. L' oficial que estava de guardia resistia la cruesa del temps, ben embolicat ab son abrich.
L'atmósfera era pesada y de un color gris. Las líneas de cel y mar se confonian ab la boyra á poca distancia. Per entre aquella passavan xisclant algúns aucells.
A las deu senyaláren un barco que anava vent en popa, pero no pogué reconeixers sa nacionalitat.
Serian com las dotze y quart que 'l vent amainá. Pará de ploure y algúns claros entre 'ls núvols nos deixáren veure lo blau del cel. Lo sol va apareixer un moment que s' aprofitá pera fer la observació.