Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/12

tava. Lleugeras las onadas, bressantnos dolsament, oferian en sa espuma colorada pe 'ls raigs del sol naixent, totas las notas de color de brillants arco-iris, que 's multiplicavan y confonian en los re­molins de l' hélice, pera desapareixer luego en la llarga vía-láctea que obria lo vapor. D' en tant en tant volavan blancas gaviotas ab sas alas negras aspirant joyosas los perfums de l' ona y amagantshi tendrament.
A mitj dia lo capitá maná allargar lo cuchillo y la cangreja. Lo sol donava sa llum viva y esplendent. Las senyoras pujaren á las toldillas, unas pera passejar, altres pera fer labor. La canalleta que en aquell moment se llevaba comensá los seus jochs de costum.
Despres de set horas de felís navegació arribárem al port andalús, á qual ciutat no deixárem de fer nostra visita ó passeig de curiositat fins á l' hora senyalada pera partir. Al passatge que hi havia á bordo s' hi agregáren algúns individuos més, entr' ells un tal D. Joan, home de gran xiste y molta gracia.
Arribada l' hora 'l vapor se posá en marxa. Saludárem tots al úl­tim port d' Espanya y molts se despedíren ab llágrimas als ulls de aquella mare pátria que al allunyarse d' ella sentían més gran y més volguda, á la que deixaban son cor, y á la que, pensantho ab tristesa, pot ser may més podrian tornar á veure.
Lo vapor feu rumbo á las islas Canarias.
A tres quarts de vuyt, la oficialitat pujá al pont; lo temps estava á propósit pera observar l' altura del sol y aixís ho feren. Cada un d' ells tenia á las mans un optante mirant á cada moment l' horitzó del Sud, vers lo qual los mirallets dels instruments debian presen­tar l' astre del dia.
—¡Vuyt horas! cridá de prompte 'l comandant. Desseguida las campanas tocáren l' hora y tots los rellotges del vapor s' arregláren.
Cap al tart, lo vent condensá algunas boyras sobre l' Occeá. La fosca era gran. La plena iluminació dels salóns contrastaba ab aquella negror. Ressonaban successivament walsos y polkas acullits ab molta animació y aplausos que aumentáren en mitj de varios vivas, quan un dels frares s' aixecá y 's va fer acompanyar en lo piano una cansó que va xiular ab verdader ayre de pallasso.
Lo dia següent era diumenje. La tripulació vestia de gala. Los oficials y maquinistas portaban son uniforme ab botons daurats. Lo comandant, capitá, primer y segon oficial, anavan de levita blava, abotonada militarment, y passejavan amunt y avall esperant l' hora de la missa, pera la que avisaba ja lo batall de la campana tocant á intervals regulars.
La mar, semblant també vestir de festa, presentaba sa superficie hermosa y trasparent, afalagada pe 'ls primers raigs del sol.
Eran las vuyt y mitja; numerosos grupos s' anavan formant á la entrada de la cambra de popa. Tothom vestia ab la distinció propia del acte que s' anava á celebrar. Los passatgers cambiavan en tant afectuosos saludos. Las senyoras empunyaban son llibre d' ora­cións esperant que la campana, cessant de tocar, anunciés que havia comensat lo sant sacrifici. Aquest tenia lloch en lo menjador prin­cipal format pe 'l saló de popa. Los oficials ocupavan la primera fila, y entr' ells estava assentat lo comandant en puesto més assenyalat. Lo doctor Gustavo que 's trobava á mon costat, anaba passe­jant sos lentes per tota la concurrencia.
Mossen Pere comensá la ceremonia que durá cosa de mitja hora, reynant en ella un profons silenci, y terminada que va ser, un toch