Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/11

Per fi arribém á Valéncia, ahom varem recullir las botas de vi que 'ns esperavan; y terminada completament la carga, lo capitá doná ordre pera fer rumbo á Málaga.
Lo toch de campana pera dinar no pogué treure de llur abati­ment als que havian sofert pel mareig.
La vida á bordo s' anava organisant á pesar dels balansos desordenats. La gent, quant lo temps ho permetia, afluhia á la coberta, y tots aquells passatgers que, no obstant los balansos, conservavan la seva verticalitat, no semblava sinó que fossen soldats borratxos, als que 's comunicavan uns mateixos ayres y moviments de marxa. Las passatgeras, quant no sortian á coberta, ja fos perque 'l sol ó massa vent las molestava, y tenian por de tornarse morenas ó de que las hi tallés la cara, ó bé fos per qualsevol altre motiu, permaneixian ja en lo saló particular ó ja en la cambra. Sentíanse allavo­ras las enrevesadas veus del piano, pues precis es confessar que aquell instrument estava tant desafinat y en tan malas condicións que ningú, per bon pianista que fos, podia donar á coneixe son ta­lent ó la seva habilitat d' execució. Los baixos faltavan quan lo va­por s' inclinava á babor, y faltavan los tiples quan ho feya á estribor, produhint aixó en la melodia y armonia solucións de continui­tat ó una falta de concordáncia que feria aquellas orellas tan desgraciadas. Las criaturas se divertian y trobavan especial gust en donar cops de puny y esgarrapar las teclas del piano.
No tardárem en donar fondo en lo port de Málaga, ahont varem fer provisió de viram, ous y altres comestibles; y despres d' admesa á bordo la poca carga que 'ns tenian preparada, sortírem en bus­ca de Gibraltar, donanthi arribo á las pocas horas.
Allí poguerem admirar lo tant important com inexpugnable Penyó, á la par que 'ns recordaba amargament sa vista la afrenta y vergonya d' una traició. Es aquella una fortalesa prodigament arti­llada; per tot arreu surten las obertas bocas dels monstres de des­trucció, dels canons de gran forsa y moderns sistemas que tenen allí los inglesos, sos poseedors. Tot está ben cuydat, bonas carreteras conduheixen á las varias dependencias ó cossos del castell que po­guerem visitar anant ab cotxe per un magnífich camí adornat ab molt gust en tota sa extensió. Forman la guarnició de la plassa uns 6,000 homes, gelosos de la posessió d' aquell lloch.
Se projectaban ja las sombras de la nit y varem tornar á nostra casa flotant retirantnos á nostres respectius camarots.
Lo vapor feya provisió de carbó aquella nit y quan era pot ser mes profunda la calma y fosca que de per tot reynaba, sentim sospresos d' esglay, llastimosas exclamacions y veus de socorro que 'ns fan acudir pressurosament á la vista del lloch d'hont partian. Llensaban aquells crits infelissos trevalladors del vapor inglés que 'ns donaba 'l carbó, que no sé com ni per quina manera havian caygut y 's trovaban dins de l'aygua. Lo oficial maná desseguida iluminar la popa del vapor y tirar un bot á l' aygua y executat tot ab la promptitut debuda en aquests cassos, fou possible acudir al inmediat ausili d' aquells homes y treure 'ls d' una arriesgada situació y casi inminent perill. Tot' aquella gent eran inglesos.
Passat aquell desagradable incident y arribada que va ser la ma­tinada sarparem ab rumbo á Cadiz.
Donarem algunas voltas per la cuberta, y refugiantnos despres á la popa del vapor, 'ns apoyarem á la barana, entregantse cada hu á la vista y contemplació del mar. Bonich era l' aspecte que presen-