Pàgina:Memorias de mon viatge á la América del Sud en lo vapor espanyol Fivaller (1884).djvu/10

tat. Los cambrers circulavan per la taula plats exquisits y menjars delicats, suministrant ademes á cada passatger, segons petició y ab arreglo á la llista ó tarifa de á bordo, vins, licors y dulces, que 's pagavan apart.
Acabat l' esmorzar, se va omplir de gent la coberta. Lo vapor es­tava ja fondejat y comensava la operació de carregar, á qual efecte hi havia á son costat mes d' una dotzena de llanxas plenas de botas de vi, que eran promptament trasladadas á bordo, seguint aquesta operació fins que 'l vapor tingué rebuda tota la carga que hi ha­via destinada.
Un cop llestos varem sarpar ab rumbo á Valéncia.
Altra vegada la coberta 's vegé concorreguda per bona part del passatge. Los noys saltavan, corrian, jugavan com si 's trobessen en los jardíns del Parch. Los homes passejavan fumant lo seu cigarro. Las senyoras conversavan sentadas en cadiras, sillóns y tamburets. Los oficials del barco anavan y venian, uns observant la brúixula, altres responent á las preguntas atinadas ó als despropósits dels viatgers; y mentres arribavan á nostres ohidos los ecos del piano que hi havia en lo saló de popa, sentím de repent estrepitosas veus de triomf, que foren produhidas pel fet de passar lo Fivaller á uns vint metres d' un vapor frances al que havia avansat. Baixárem altra vegada de la toldilla, ahont de moment havian pu­jat los passatgers, y allavoras la fosca de la nit nos privá aviat de veure la divisió de la costa.
En l'interior del vapor la distribució está molt ben entesa. A la proa hi ha 'ls camarots dels mariners, fogoners y demes tripulació, com també 'l passatge de tercera classe. A la popa, ahont está allot­jat lo passatge de primera, hi han duas filas de camarots separats per un passadis que conduheix á la cambra. Lo comandant, capitá, metge y capellá, tenen també las sevas habitacións en aquesta part del barco. Los camarots del primer, segon, tercer y quart maqui­nista son al centre del vapor, y també los del primer y segon ofi­cial. En dit centre s' hi troba igualment la cambra de segona classe.
La máquina del Fivaller te una forsa nominal de 1,500 cavalls. L' arbre, impulsat per dita forsa, pot donar fins 60 revolucións per minut, y en aquest cas segueix lo vapor una marxa de 13 millas per hora.
La primera nit que passárem fou dolenta. Mon llit semblava un bressol en contínuo moviment. Sachs, maletas, tot anava en renou pel meu camarot. Las portas bategavan fortament. Sentia 's á cada moment lo soroll de vasos y ampollas, que abandonant las móvils suspensións que 'ls retenian, se feyan trossos. La hélice movia so­vint, ab ayrada violéncia, sas paletas fora d' áygua.
Despres de nit tan fatigosa 'm vareig aixecar á las sis del matí. Agafat ab una ma á la llitera, procuro, encara que no ab poca dificul­tat, vestirme ab l' altra; atravesso 'l saló; pujo de quatre grapas la escala y arribo á la toldilla, á qual barana m' hi vaig aferrar be.
Allavoras teniam ja Valéncia á la vista. Lo vapor seguia gronxantse; sos balansos no volian parar. Lo mareig, aquest mal de mar, terrible perque dona ánsias y figura de mort, y que á la vista 's propaga com enfermetat contagiosa, anava fent á bordo rápits progressos. Alguns passatgers, pálits, fent ulleras, permaneixian sobre coberta pera aspirar l' ayre lliure, y anavan en sos sofriments dihent pestas del vapor, que 's portava com mísera barca.