En vá m' esforso per dormir. Pera lograrho procuro enganyarme á mi meteix. Però 'l repòs fuig del meu llit, mas parpellas creman, tot lo meu cos, debilitat per una fatiga sens nom, está agitat per tremolins nerviosos. Me recorda que algú m' ha aconsellat comptar pera poder dormirme. Compto: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10... 100... 400... 700... 1,000... 2,000... ¡Res! Tantost m' embrollo ab las xifras, com me poso á somiar, com me venen mil pensaments. ¿Heu vist com en los días calorosos d' estiu, á lo mellor, se presenta en l'atzur puríssim del cel un nuvolet blanch, després un altre, després un tercer... se troban, s' ajuntan y per fi 's confonen en un de sol tot fantástich, qu' en vá os esforsarèu en darvos compte de sa forma perque os escapará á cada instant, prenent nous contorns capritxosos, grandiosos
