Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/8

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 6 —

Fetas aquestas necessarias declaracions, ab que jo més que ningú necessito capsar los meus pobres trevalls, entraré en lo desenrotllo del meu tema; mes avans, pera major claretat y comprensió de la materia, considero oportú donar una noticia, encar que lleugera, de las categorías y graus coneguts y concedits en la antiga y reyal marina de Catalunya y Aragó.

Era l' Almirant ó Almirall lo títol suprém en los exèrcits de mar, cárrech vitalici concedit per la Corona á personatjes de las més distingidas familias del Regne, 'ls qu' ademés eran grans coneixedors dels usos y prácticas marítimas; per regla general lo grau d' Almirant era un cárrech honorífich més qu' efectiu y tenia designat lo comanament superior de las esquadras.

Mes qui era 'l veritable guía y quefe de las expedicions es lo cárrech sucsesiu, es á dir lo Capitá General, per aixó es qu' observarém que la major part dels més eminents capdills correspon al esmentat grau, perque qui 'l desempenyaba era necessari tingués especials y técnichs coneixements en l' art náutica pera dirigir ab acert las expedicions, embarchs, desembarchs, batallas y altres fets marítims; llur designació y nombrament era igualment de l' atribució del Rey, pero á diferencia dels Almirants, s' observa que 'ls Capitans Generals eran designats pera una determinada expedició ó guerra, passada la qual restaban de dret despullats de llur comanament. No 'ns