Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 42 —

gués l' últim período de sa aprofitada existencia y per aixó y á causa d' una sordera que patia, abandoná la Cort y 's retirá á sa patria, ahont morí als 30 de Janer de 1798, quant tenía 80 anys. La sua espasa 's conserva en lo Museo Naval de Madrit, sota 'l retrato de tan infatigable marino y al costat del plano de la batalla naval que 'n 1783 guanyá als argelins.

Altre mallorquí distingit en la marina, fou En Felip Bauzá; nasqué á meytat del segle xviii y morí en Inglaterra en 1833. Estudiá en Cartagena, y en 1789 acompanyá al explorador Malespina en sas expedicions navals y treballs hidrográfichs. En 1810 era director del Depósit hidrografich d' Espanya, y aquesta circunstancia 'l decidí á publicar algunas cartas geográficas de l' América meridional, que per sa exactitut superan á las de Belling, D' Anville, Bauche, Brown, Moll, Poirson y altres. En 1823, á causa dels disturbis polítichs ocorreguts en Espanya, emigrá á Inglaterra, ahont fou molt distingit per lo Gobern, que l' hi oferí un elevat siti en lo personal d' Hidrografía, lo qual no acceptá, més en 1830 doná á llum una

«Carta que comprende las costas del seno mejicano, construida por las observaciones astronómicas y cronométricas hechas por varios oficiales de la Marina real española é inglesa y por otros individuos de ambas naciones. Por D. F. Bauzá, de la Sociedad Real de Lóndres, etc. — Publicada en Lóndres, año de 1830, por el autor.»

Mentres durá la guerra de l' independencia espanyola de principis del segle actual, se dis-