Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/43

— 41 —

captivá set baixells, en 1763 tres navirs y feu presoner al capitá Selim, temut pirata del Mediterrá. Als 6 de Juliol de 1768 s' apoderá de una embarcació argelina de 21 canons; més endevant, prop de Melilla, prengué 4 barcos moros. En 1775 rebé 'l comanament d' un comboy que 's dirigia á Argel, essent nomenat brigadier per los bons serveys y zel que desplegá al cap del mateix. Lo marqués de Campo-Franco, en un poema escrit ab motiu d' aquellas guerras, descriu las altas dots que adornaban á Barceló; don Vicens García Huerta elogiá lo mérit de nostre Almirant en un romans que fou criticat severament per l'autorisat historiador de la marina espanyola, don Martí Fernandez de Navarrete, en una carta firmada baix lo pseudónim de Pancraci Lesmes de San Quintin. Als 24 d' Agost de 1779, s' encarregá de la direcció de las forsas navals contra Gibraltar, prenent possesió de la categoría de jefe d' esquadra. En 1783, era tinent general d' una divisió de 83 navilis que bloquejá á Argel destruhint més de 400 casas. Al any següent emprengueren los moros la revenja, mes novament fóren derrotats en una batalla en que Barceló degué la conservació de sa existencia al major general don Joseph Llorens Goicochea. Als 27 de Setembre de 1784 era comandant general de las esquadras espanyolas y estaba condecorat ab la creu de Carles III. La altíssima posició é influencia qu' alcançá solsament ab l' aydia de llurs mérits, fóren causa de que l' envidia amar-