nen, d' aquí es que la falta de fets marítims es causa de l' inexistencia d' Almiralls dignes de l' admiració dels segles posteriors. Y en tant es aixís que 'ls catalans restan complertament eliminats de las més elevadas categorías en los regnats de Ferrant VI y Carles III, y fins en la batalla de Trafalgar, que resumeix y dona probas de l' importancia de la marina espanyola, no menys que de la pericia de llurs almirants al comens del present segle, no prengué part cap mariner catalá d' una graduació mitjana.
Efecte de las anteriors causas es que sols podem enclourer en aquesta part als distingits mariners catalans Antoni Barceló, Felip Bauzá, Geroni Basart y Bartomeu Bosch.
Nasqué Barceló en Palma de Mallorca, lo primer dia d' Octubre de 1717; desde jove comensá sa carrera náutica viatjant en los barcos que feyan lo trajecte de Mallorca á Catalunya, per quin motiu prompte fou coneixedor de las prácticas y costums marítimas, per aixó es que solsament tenia 18 anys y ja era capitá d' un dels barcos correus, entre las Balears y la Península. Als 6 de Novembre de 1738 capturá dos galiots argelins per lo qual lo Rey l' hi concedí la categoría d' alférez de fragata; en 1753 era tinent de fragata, en 1756 fou agregat al cos general de l' armada, en 1762 obtingué 'l grau de capitá y 'l comanament dels xabechs reals; llavors comensá las excursions marítimas contra 'ls moros de Berbería que tanta anomenada l' hi conquistaren; en dit any
