A últims d' aquest segle ja comensá á decaurer la marina catalana, mes no obstant poden considerarse com mariners lo conceller en cap Felip de Ferreras, Galcerá Carbó, Bernat Serra, Guillem Soler, y Baltasar de Gualbes. Arnald Romeu y Bernat Lloveras eran operaris de las Dressanas de Barcelona en aquest período lo mateix que Bernat Muy y Pere Massanet, los quals tancan la llista dels navegants de Catalunya en lo segle xv.
Ja en l' anterior centuria s' habia donat á coneixer, durant lo regnat de don Ferrant II, don Pere de Cardona, almirant en qui tenia 'l Rey posada sa confiansa complerta; per aixó es que quant en 1506 se dirigí á Nápols en companyía de sa segona muller donya Germana de Foix, l' hi confiá lo comanament de las galeras que formaban sa escolta.
Alguns anys després (1515) don Lluis de Requesens, proporcioná nous llorers á nostras naus, puix ab solas 10 d' ellas se 'n aná á las costas de Berbería, conseguint nombrosas victorias com la batalla de Pantalarea, devant de Sicilia, en la que s' apoderá de las banderas qu' Arraiz Soliman habia arrancat á una galera pontificia; altres membres d' aquesta familia foren intelligents mariners, com don Berenguer de Requesens, company del Duch de Medinaceli en sas expedicions contra l' illa africana de Gerbes (1560).
