presos en Génova per lo duch de Milá, Joan María, unit á aquella República; després d' haber reconciliat al rey d' Aragó ab lo milanés, en térmes qu' aquest instituhí al primer hereu de son ducat, se dirigí contra Génova ab 42 galeres de Barcelona, 6 de sa propietat particular y moltas més de sos parents, á las que dirigia com á Almirant [1], y, habent trobat ja al duch mort, després de molts combats y d' haber saquejat tota la ribera del Genovesat no 's retirá, fins á obligar als genovesos á entregarli lo testament del Duch de Milá, en que instituhia al rey aragonés. De retorn tocá en Marsella, saquejantla y prenent com á recort de sas victorias, la cadena que tancaba son port ensemps que'l cap ó reliquia de S. Lluis, quals objectes entregá á mans del mateix rey en la Seu de Valencia; per quins mérits meresqué la més íntima confiansa de son deixeble, l' esmentat monarca, al que «com ningú ajudá puix en son servey, pera conquistar á Nápols, li moriren dotze fills, sens contar molts altres de sos parents» com relata lo Dietari de Comes.
En temps d' Alfons V se féren notar Joan de Santcliment, propietari d' embarcacions, Bernat Vilamari, Vidal de Vilanova y Galcerá de Requesens, capitans de mar, ensemps que Pere Serra, conseller III de Barcelona, (1457) per la participació que tingueren en varias empresas
- ↑ Los consellers que manaban esquadras tenian la categoria d' almirant.
