Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/35

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 33 —

Garci-Alvarez de Toledo, Diego García de Padilla, l' almirant Gil Bocanegra y altres extranjers. En ella inmortalisaren llur nom l' Rey d' Aragó, que 's trobaba en Barcelona, y l' almirant Comte d' Osona, fill de En Bernat de Cabrera, no menys que 'l viscomte de Cardona qu' era vis-almirant.

Los armaments del corç per lo mateix que constaban de pocas embarcacions no feyan altre cosa qu' un servey irregular pero contínuo, per aixó es que no donáren ocasió al lluhiment de sos capitans per l' exigüitat del nombre de las galeras que 'ls composaban, mes en 1360, sia pera netejar lo Meditarrá dels piratas y castellans que l' infestaban, sia pera protegir la costa llevantina de las novas invasions dels mateixos, que volian apoderarse de Mallorca, eixiren de Barcelona cuatre galeras manadas per lo brau Pons d' Altarriba.

Bernat de Thous fou lo company del viscomte de Cardona y d' Adolf de Próchita, per aixó es qu' aná al Grau de Valencia ahont se dirigían las naus castellanas en 1364 contribuhint á ferlas abandonar nostras platjas.

Lo comú de Barcelona auxiliá en 1393 á don Joan I ab moltas galeras destinadas á las guerras de Sardenya; nostra ciutat col·locá al cap de las mateixas als més distingits dels seus capitans entre 'ls que 's notaba á Francisco de Teré, Francisco Burgués, Simon Desllor, Lluis Aversó, Umbert de Vilafranca, Francisco de Trilla, Jaume Vallseca, Ibo Conill, Pere Marlés, To-