ella rebudas, essent sepultat á Constantinopla y conduhit llur cos á Catalunya en la galera de Joan de Sant Vicens.
Altres distingits capitans foren Gilabert de Centellas y 'ls vis-almirants Galcerá de Fonollet y Bononat de Massanet qu' entr' altras expedicions manaren la sortida de Barcelona en 1356 composta de 47 galeras pera atendrer als compromisos del Rey d' Aragó ab llurs aliats.
Francisco de Perellós se feu notar al mateix temps que 'ls anteriors y sa fama era tan extesa que 'l Rey de Fransa, solicitá l' auxili de dit capdill contra 'l d' Inglaterra y Perellós, mitjansant la benevolença del Rey de Aragó, acudí al auxili del francés resguardantlhi las costas de Bretanya ab los navilis de l' esquadra sortida de Barcelona en 1357.
A meytat del segle que 'ns ocupa sostingueren encebada guerra terrestre y marítima abdós Peres, ço es lo de Castella y 'l d' Aragó, llavors se distingiren al cap de nostras embarcacions eminents mariners qu' imposaban lo respecte degut a nostra bandera no sols als castellans, sino als genovesos, portuguesos, serrahins, cántabros y altres pobles ab ells convinguts. Veigis sino la gran batalla donada en 1359 devant de Barcelona en que D. Pere de Castella, no obstant l' ajuda de las esquadras dels esmentats regnes fou complertament vençut y perseguit fins al cap de Sant Vicens, encara que portaba mariners tan célebres com lo genovés Lanzarote Lezana (Pezana, segons certs historiadors) 'ls castellans
