yem que solsament era Capitá General puix aixís s' assegura en la portada de sas Ordinacions y en altres documents. Lo Rey d' Aragó pagá ab inícua ingratitut los serveys de tan lleyal súbdit puix prou sabut es que fou la causa de sa mort. Llur fill En Bernardí Cabrera, seguí sas petjadas y per aixó veurem alguns fets del mateix al parlar del comte d' Osona, titol que l' hi conferí D. Pere lo día primer de Mars de 1356.
Confederadas las armadas de Catalunya y Venecia contra Génova com havem dit, eixiren dirigidas per Pons de Santa Pau, Francisco Finestres, Ferrer de Manresa, Guillem Morey, Andreu Olivella, Andreu Bosch y altres, junt ab Tomas Grandonico y Blay Moriani almirants enviats per lo Dux y Senyoría de Venecia cap als mars de Llevant y allí venceren á Peyrin de Grimaut (?) (tal volta Grimaldi, de la familia regnant en lo principat de Mónaco y posseidora deia senyoría de Ventimiglia, Menton y Roquebrune); altres autors, entre ells Capmany, dihuen que l' almirant derrotat fou Paganino Doria, mes no es probable que fos aquest últim puig Doria no navegaba en aquella part del Meditarrá per haber sigut anteriorment derrotat per Descoll. També acompanyá las galeras catalanas lo vis-almirant Ramon de Sanmartí. L' almirant Bernat Ripoll morí en la batalla de Constantinopla (13 de Febrer de 1352) y lo General Santa Pau no quedá mort en la mateixa, com creu lo senyor Capmany, sino á consecuencia de las feridas en
