gué part. En 1349, junt ab Matheu Mercer, Berenguer Abella y Ramon de Riusech passá á Mallorca al cap de poderosa esquadra, en 1353 (5 Juliol) sortí de Valencia dirigintse á Port-Mahó, en l' illa de Menorca, al objecte de continuar la guerra contra Génova á qual efecte s' uní ab lo veneciá Nicolau Pisani y abdós anaren á Serdenya contra 'l Jutje d' Arborea, ajudat per los genovesos, vencent ensemps al almirant Antoni Grimaldi; en 1351 maná l' esquadra de tres divisions de que vos hi parlat; en 1398 se dirigí á Sicilia al devant d' una forta armada, que portaba molta tropa de desembarch, pera subjectar las continuas rebelions d' aquell territori; altres fets marítims acreditaren la pericia é intelligencia de Cabrera, per aixó lo rey D. Pere IV l' hi encarregá la compilació d' unas ordenanças marítim-militars y l' antedit Capitá general feu present al Monarca en 1354 d' unas tituladas Ordinacions sobre lo feyt de la mar, fetes per lo molt noble D. Bernat de Cabrera, capitá General del Senyor Rey com veng de Sardenya é hay vençut los genovesos [1]. Pere Lopez de Ayala en sas Chrónicas dels Reys de Castella diu, á proposit de l' expedició contra Calpe armada per D. Pere d' Aragó en 1359, qu' en una de las galeras anaba lo comte de Cardona, y en l' altra D. Bernat de Cabrera, almirant d' Aragó; mes nosaltres cre-
- ↑ En 1787 las publicá l' Imprempta Real de Madrid ab la traducció castellana á la vista.
