Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 26 —

l' illa, y 'l de Mallorca l' hi proporcioná novament socors manats per l' Almirant Bernat Guillem de Turent (Toreno, dihuen alguns autors infundadament). Lo día 27 de Mars sortí altra esquadra de Barcelona pera auxiliar al esmentat infant Alfons manada per Pere de Belloch y Miquel Marquet de qui deya Zurita: «Fou tan bon mariner com eran tots los de sa nissaga, qualitat que semblava 'ls vingués d' herencia.» Lo cómitre Lambert arribá á Barcelona 'l día 5 de Janer de 1325, sentne portador de la bona nova de la presa de Caller per l' almirant Carrós. Llavors ocorregué un conflicte de fatals conseqüencias; D. Jaume designá á Ramon de Peralta lo cárrech d' Almirant y á Carrós l 'hi conferí 'l grau de general de las cosas del mar; aquest valent mariner considerant mal recompensats llurs eminents serveys enviá al navegant Guerau d' Olós al Rey, demanantli lo rellevés del cárrech que desempenyaba en Cerdenya. D. Jaume y l' infant l'hi pregaren no prengués á mal aquella decisió y per aixó l' hi proposaren lo matrimoni de son fill Francisco Carrós ab la germana de la reyna D.ª Elisenda, mes com aytal proposta arribá tard al coneixement del Almirant no 's pogué evitar una dissensió entre ell y Peralta qu' acaba ab la batalla de Bonayre á conseqüencia de la que, segons Zurita, foren reduhits á presó En Carrós y son fill, Gilabert de Cruylles y altres capitans.

Las guerras ab las repúblicas nort-italianas,