llas regions, qu' encar conservan lo recort de la famosa venjansa catalana.
Lo primer almirall que 's distingí en lo segle xiv es lo viscomte Jaspert de Castellnou, qu' en 1309, sortí de Barcelona al cap de poderosa esquadra en direcció á la ciutat d' Almería pera correspondrer á l' aydía que de Catalunya esperaba 'l Rey de Castella, que volía apoderarse d' aquella plaça. Lo de Castellnou desempenyá perfectament sa missió, y al retornar rendí á Ceuta apoderantse de ricas despullas y tresors per lo que D. Ferrant de Castella 'l nombrá Almirant major de las armadas castellanas. Llurs companys en aquella expedició foren los experts navegants Bernat de Seguí, Othó de Moncada, Bernat de Centellas, Bernat de Cruylles, Guerau de Cervelló, Berenguer de Portella, Pons de Rajadell, Pere de San Vicens, Bernat Després, Acart de Mur, Dalmau de Castellnou, Asbert de Mediona, y altres, segons asseguran Zurita y Muntaner.
En 1315 sortía de Barcelona una esquadra dirigida per l' Almirant de la ciutat En Ramon Ricart que costaba en total 12,000 doblas, Jaume II aprobá y confirmá llavors las Ordenanças del Magistrat municipal y concedí á dit armament complerta y lliure exempció de l' autoritat del Almirant real. Aquella armada s' uní ab altra procedent de Valencia dirigida per Bartomeu Matoses.
També auxiliaren al Rey de Castella los visalmirants Ramon de Marimon y Bernat Mar-
