apassiguarla, y en efecte, sortiren de Barcelona y altres ports, distintas expedicions ab tal objecte, manadas per Berenguer de Vilaregut, mestre portolá (encarregat de ports), Bernart Gamir, Jaume d' Aragó, germá del rey, Bernat de Cruylles, Ramon de Sentmanat, Bernat de Boxadórs, Bernat Sespujadas, Gombal de Ribelles, Pere de Sant Climent, Guillem de Montgrí y altres. Lo mateix rey D. Alfons III era un intelligent Almirant, de manera qu' en 1285 al esser cridat pera sentarse en lo trono d' Aragó, vacant per la mort de son pare, se trobava devant d' Ibissa y més tard subjectá á Menorca en companyía d' Acard de Mur, agutsil major, Pere Cornel, capitá general, Guillem d' Anglesola, Ramon Folch, viscomte de Cardona, Berenguer d' Entença y Jaume Perez, son germá natural; aquesta expedició fou en 1286 y no en 1288 com asegura lo Sr. Capmany en sas eruditas Memorias. Més endevant se proposá visitar al rey d' Inglaterra lo qual impediren las exigencias de las Corts del regne qu' intrigaren fins alcançar del rey lo privilegi de la Unió en las de Zaragoça de 1287.
En 1299 sortiren de Barcelona acompanyant á D. Jaume contra Frederich de Sicilia 'ls principals mariners d' aquella època y als pochs dias lliuraren la batalla del Cap Orland; entr' ells se distingian Bernat Ramon de Ribelles, que tenia 'l cárrech de popa de la galera real capitana, Huguet d' Ampurias, viscomte de Bas qu' anaba en la proa, Gilabert de Centellas,
