talana y en revanja feu matar á cuants presoners tenia enclós son cunyat en Coral de Llança. No obstant en tota sa vida fou constant defensor de Catalunya y Aragó y d' aquí aquella tradició tan coneguda de que, habent vingut á Catalunya lo comte de Foix, enviat del rey de Fransa pera ajustar un conveni, Roger l' hi contestá que, sens llicencia del rey aragonés, no s' atrevirian á solcar lo mar las galeras, ni á crehuar las aiguas las esquadras y que fins los peixos si volian treurer lo cap del aigua habian de portar l'escut d' Aragó pintat en sas aletas. Morí en Valencia als 17 de Janer de 1304 y fou enterrat en Santas Creus dessota la tomba del rey D. Pere.
Encar que no era fill de Catalunya, puix nasqué en Scala (Calabria), no habem vacilat ni un moment al colocarlo entre 'ls antichs almirants de nostra terra, al igual qu' á Coral de Llança, puix desdc petit se criá y educá en los palaus del rey d' Aragó; totas sas empresas las dirigí á favor de nostra patria y ajudat per mariners catalans á qual decisió y valentía degué, sens dupte, tan senyaladas victorias, per aixó es que Muntaner diu: en aquell temps se deya quel pus bell catalanesch del mon era dell (Llança) é del dit Roger... Cascun dells fo lo pus perfet catalá que nengun altre, lo que en opinió del Sr Bofarull no deu estranyarse perqué abdós desde nins habitaren en Catalunya.
Habentse apoderat D. Alfons III, en vida del seu pare Pere III, de l' illa de Sardenya degué acudir á la mateixa, ab poderosa esquadra pera
