tembre de 1284, segons distints historiadors, y ajudat per los cómitres Ramon Godá, Berenguer Espingals y Berenguer Carrós assentá la seua dominació en aquell territori fins que rebé de D. Pere l' investidura pera si y 'ls seus succesors; en ell regnaren los descendents de Roger en la forma següent: Roger II (1305-10) que fou llençat de l' illa per los serrahins; més llur germá Carles (1310), instruhit per Muntaner, recobrá 'l territori passant després á Calabria al costat de sa mare, peró deixant encarregat lo gobern del mateix al catalá Simon de Montoliu; Roger III, germá dels anteriors, també fou víctima de contínuas rebellions, no obstant l' ajuda del rey de Sicilia qu' enviá á son aussili una esquadra manada per Jaume de Castellar, mes aquest caballer fou vençut per sa imprudencia. Veyent Montoliu que las cosas presentaban mal aspecte, que 'l castell principal era continuament atacat y que 'ls soldats reclamaban llurs salaris aná á Calabria á notificar'ho á D.ª Severina d' Entença, mare del monarca de Gerbes, la qual doná l' illa á Frederich d' Aragó en calitat d' hipoteca per las grans cantitats y serveys que l' hi proporcioná, acabant aixís la dominació de la familia de Lluria en aquell territori.
Altres victorias alcançá Roger, mes al últim de sa vida feu armas contra la patria que l' afillá y contra 'l rey que 'l protegí, y llavors esperimentá, precisament, sa primera derrota, puix anant á favor de D. Frederich de Sicilia contra D. Jaume II, fou derrotat per una esquadra ca-
