Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/21

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 19 —

pensat per l' inmensa gloria que la mateixa l' hi reddituá. En 1285 sortí del port de Barcelona ab 48 galeras contra Felip l' Atrevit que venia contra Catalunya; quan se trobava en alta mar rebé ajuda de Ramon Marquet, Berenguer Mallol y 'l capitá Montoliu que conduhian 18 galeras y 3 naus y junts derrotaren complertament al general francés Joan Scoto y al genovés Enrich de Mar, segons Zurita, devant de Sant Pol de Maresma apoderantse de 11 naus, que foren conduhidas á Barcelona, y morint més de 5000 francesos. Al cap de poch temps doná en Italia la batalla de Castellamare, á las portas de Napols, vencent ab 40 galeras á 84 embarcacions francesas, manadas per l' Almirant Narzon, de las que feu captivas á la meytat; diu Zurita referintse á l' antedita acció: «Estaba Roger en la popa de sa galera armat y cridant, animant als capitans, manant qu' acudissin socors á la part que més terreno perdia en lo combat y en virtud de llurs crits semblaba que 'ls soldats cobraban nou vigor y forças y qu' imposaba terror als contraris.» (Anales de Aragon—Tit. I, llib. IV, cap. XCV, pl. 32). En 1287 rebé un auxili de 9 galeras que portaban 1000 almugavers y 300 caballs y ab aquell refors se apoderará d' Aix y de Marsella, sembrant la desolació per las costas de Provença y apoderantse de grans despullas, que foren trasladadas á Barcelona, junt ab las naus apresadas.

Conquistá també Roger de Lluria l' illa de Gerbes (costa del nort d' Africa) als 12 de Se-