al cap de 14 galeras á reforçar l' esquadra de Roger de Lluria y contribuhint á las conquistas de Morea, Esclavonia, Corfú, Gerbes per tot lo que era considerat com á persona competent y consultada avans d' emprendrer's cualsevol fet de la mar. Fou, ademés, lo vencedor en la grandiosa batalla de San Feliu de Guixols junt ab Berenguer Mallol. Lo Sr. Capmany atribueix aquest triomf á Roger de Lluria, mes Balaguer, Bofarull y altres ho negan, puix Roger permenexia en Sicilia y no retorná á Catalunya fins alguns temps després en que lliurá la batalla de San Pol en la que també prengué part en Marquet.
Ramon de Vilanova (no de Vilaregut com dihuen alguns), sortí de Barcelona en direcció á Sicilia als 18 de Juliol de 1294, era camarlench del rey Jaume II. En temps del mateix rey Berenguer de Montoliu aná á Sevilla en ajuda del rey D. Sancho de Castella que volia apoderarse de Tarifa. Ensemps, agrahit lo Sant Pare Bonifaci VIII als bons serveys rebuts dels capdills del antedit D. Jaume l' hi conferí als 20 de Janer de 1296, la dignitat d' Almirant de l' Esglesia Romana.
Lo primer de quants Almirants manaren las esquadras catalanas y l' únich que 'n l' Etat Mitjana 's feu notar considerablement ofuscant ab la claretat y gloria de llurs fets la fama dels marins de las demés nacions es Roger de Lluria. Fora inoportú y sobradament llarch si pretengués donarvos una complerta biografía d' aquest
