Pàgina:Mariners catalans cèlebres (1882).djvu/17

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 15 —

sar respecte al Sant Pare, enemistat ab lo rey aragonés; mès tard se distingí en Sicilia, Sardenya y en los mars d' Andaluzía l' almirant Bernat de Sarriá. En l' antedita batalla de Nicotera combatí en Pere d' Esquivar segons lo cronista Muntaner.

Galcerá de Pinós, Guillem Ros, N. Costa, Pere Ris, Pasqual Montbrú, N. Pintó, Berenguer Cuc, Guillem Dalmau, Bernat Saporta y N. Mollet foren los capitans qu' arribaren fins á San Joan d' Acre (l' antiga Ptolemaida) conduhint l' esquadra apariada en temps de Jaume I pera deslliurar lo Sant Sepulcre, segons nos compta 'l senyor Navarrete.

En aquest mateix segle nasqué Coral de Llança nomenat almirant per D. Pere III en 1277; foren nombrosas las espedicions que dirigí, totas ellas dignas del renom alcansat per aquest capdill, entre las quals mereixen especial menció una contra Tunis y Tremecen en demanda dels tributs que debian pagar á la corona d' Aragó los soberans d' aquells territoris, manaba solsament 4 navirs als que conduhí á la victoria entrantne trionfant en distints ports y destrossant una esquadra de 10 galeras del rey del Marroc que li sorti al encontre al retornar á Catalunya y altra en 1261 composta de 10 galeras sortidas de Barcelona novament en direcció á las costas d' Africa pera destronar á Miraboab usurpador de la corona de son germá Mirabusac, protegit per lo rey aragonés, per aquestas y altras victorias en Italia alcançadas, que considerem d' in-