Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/87

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán, á Blanca y Carles despedintse.

    Adeu.

Said

    No: ara, no.

Ferrán

    Qué?

Said

    Jo la he vista
besar ta má, felló!

Ferrán

    Y qué se te'n dona?

Said

    Qué se m'endona á mí? Ser miserable
que vius per caritat!...

Blanca, contenint á Carles.

    Pare!

Carles

    No, déixam.

Said

    Qué se me'n dona? Y jo que sé! Desitjo
ta mort, puig t'aborreixo.

Ferrán

    (Es boig.)

Said

   

Sos llabis,

(Per la má de Ferrán.)
d'aquí te'ls rentarán taurons! Vull véuret
per esqué á un am clavat, del mar assobre
com remous eixa má dins la agonía!