Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/83

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán, la porta aprep d'hont es Said sens saberho.

   No: atent.

Blanca

   Y tú, á esta dona,
ta promesa d'infant!...

Said

   (Qué ha dit!)

Blanca, ab desesperació.

   La deixas
que s'allunyi de tu plorant sanch viva,
forsejant com á fera entre sas unglas!...
y en tant que tu't rescatas, jo aburrida
de mí mateixa, mori sens vergonya?

Ferrán

   No; escolta...

Blanca

   Y qu'es la mort, cobart?

Ferrán

   Oh, Blanca!...
Mes aixó no pot ser, que no tinch forsas
contra tú.

Blanca

   Y'm duyas amor!

Ferrán

   Sí.

Said, fent per reprimir sa ira.

   Prou: entórnat
al camarot dels presos.