Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán

   Blanca!

Blanca

   Donchs voleu que visca
dintre del fanch perduda? Diguéu, pare.

Carles

   Oh! Quin torment!

Blanca

   Manéume, á vos us toca:
qué dech fer, donchs? Voleu que somrisenta
vagi al harém? Voleu que de sas joyas

espurni jo'l meu cos? Y ab estos brassos
que'l Sant Crist amorosos estrenyían,
voleu?...

Carles

   Calla!

Blanca

   Digueu; pera sas festas
me guardáreu al claustre? M'adormía
la mare en lo bressol pera eixos monstres?
Soch vostre sanch mateixa!

Carles

   Blanca! Filla!
Filia del cor! M'estás matant. Ay!...
(Se cubreix la cara ab las mans y se'n va á un costat plorant.)

Ferrán

   Blanca!

Blanca

   No pot ser lo callar: déixal que diga.
Es mon pare.