Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/82

Aquesta pàgina ha estat validada.
80
mar y cel
ferrán

No, filla! Blanca!

blanca

No, filla! Blanca! Donchs voleu que visca
dintre del fanch perduda? Diguéu, pare.

carles

Oh! Quin torment!

blanca

Oh! Quin torment! Manéume, á vos us toca:
qué dech fer, donchs? Voleu que somrisenta
vagi al harém? Voleu que de sas joyas
espurni jo'l meu cos? Y ab estos brassos
que'l Sant Crist amorosos estrenyían,
voleu?...

carles

voleu?... Calla!

blanca

voleu?... Calla Digueu; pera sas festas
me guardáreu al claustre? M'adormía
la mare en lo bressol pera eixos monstres?
Soch vostre sanch mateixa!

carles

Soch vostre sanch mateixa Blanca! Filla!
Filla del cor! M'estás matant. Ay!...

(Se cubreix la cara ab las mans y se'n va á un costat plorant.)'

ferrán

Filla del cor! M'estás matant. Ay! Blanca!

blanca

No pot ser lo callar: déixal que diga.
Es mon pare.