Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ferrán
Blanca!
Blanca
Donchs voleu que visca
dintre del fanch perduda? Diguéu, pare.
Carles
Oh! Quin torment!
Blanca
Manéume, á vos us toca:
qué dech fer, donchs? Voleu que somrisenta
vagi al harém? Voleu que de sas joyas
espurni jo'l meu cos? Y ab estos brassos
que'l Sant Crist amorosos estrenyían,
voleu?...
Carles
Calla!
Blanca
Digueu; pera sas festas
me guardáreu al claustre? M'adormía
la mare en lo bressol pera eixos monstres?
Soch vostre sanch mateixa!
Carles
Blanca! Filla!
Filia del cor! M'estás matant. Ay!...
(Se cubreix la cara ab las mans y se'n va á un costat plorant.)
Ferrán
Blanca!
Blanca
No pot ser lo callar: déixal que diga.
Es mon pare.