Aquesta pàgina ha estat validada.
74
mar y cel
pendre en las mans son cap, y contemplarla
dolsament fit á fit y á flor de llabi,
aguantantme'l respir y'ls salts dels muscles!...
Y al sentirme morir, sa galta freda
acostarla á ma galta xardorosa,
estrényerla á mon pit, y al rebregarla
dins mas grapas d'acer com flor de lliri,
ofegarla á petons y ferla meva,
ab l'instint de la fera y del salvatje!
Si ara aquí la tingués com aquell vespre!...
Si ara aquí la (Cambiant de sopte la feresa en dolsura.)
Si ara aquí la tingués, una'altra volta
com un nin á son pare la duría,
sens mirarla tant sols, que'm fa vergonya!
ESCENA VIII
SAID, JOANOT, HASSEN
joanot, á Hassen.
Digas ara qué vols?
hassen, á Joanot.
Digas ara qué vols? Ell te demana.
joanot
Said, tu m'has cridat?
said
Said, tu m'has cridat? Joanot, te poso
de Malek en lo lloch: d'avuy, desd'ara
mon segon ets aquí.
