Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/61

Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA II


BLANCA, CARLES


Carles

   Ah! Ja es fora.
No'm puch fer á mirarlo Y que ell nos duga
lo menjar! Son crudels! Blanca, qué pensas?
Blanca, filia.

Blanca

   Ah!...'m cridéu?

Carles

   Resas?

Blanca

   No, pare; no puch resar. Estich febrosa: á voltas
fins pensaments de Santanás m'acuden!...
Comenso una pregária, y quan hi atino
mon cap quí sab hont es!... Deu meu!

Carles

   Las horas
que llargas aquí son! Aquesta calma
poch á poch me consum!

Blanca

   Ja fa nou días
que'ns prengué aquesta gent!