Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/57

Aquesta pàgina ha estat validada.
55
acte primer
said, despertantse y lluytant ab ella.

Pare, adeu. Vá: mor! Qué!

blanca

Pare, adeu. Vá: mor! Qué! Ah!

said, sense conéixerla.

Pare, adeu. Vá: mor! Ah! Miserable!
traidor! Mes quí ets?

blanca

traidor! Mes quí ets? Deu meu!

said, coneixentla per la veu.

traidor! Mes quí ets? Deu meu! Oh! la captiva!
Ella altre cop! Quí es esta dona estranya!
(Se la endú d'una revolada á la banda oposada de la escena que está iluminada per lo fanal.)

blanca

Ah!

said

Ah! Donchs tant m'aborreixes, tant m'odías
que vols ma sanch? Respón: per qué tremolas?
Ah, pobra! Com t'enganyas! Qué somniares
que es donchs ma vida? Desditxada! Péndrem
has cregut ab l'alé, l'amor, la gloria...
quan aquí no hi ha res; quan so un sepulcre
que sura sobre'l mar, dut per las onas!

(Ab agrahiment.)

Me creus irat, potser? Ab tú, que humida
tens encara la galta!... Aixeca'l ferro:

(Carinyós.)

no tremolis! Vá donchs! Aquí.

(Obrintse'l vestit del pit.)