Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/52

Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles, retxassantla agraviat quan aquesta li va á parlar.

   Apártat.

Blanca

   Pare, no'm llenséu!

Carles

   Ma filla!
Tú ets ma filla?

Blanca, á Carles.

   Pietat! Ja ho sé: ma culpa
es gran per esta falta: de vergonya
y d'espant fins tremolo. Jo enternida
per ells! Ha estat un somni! Pare, os juro
que devant mon Jesús tanta feblesa
rentaré aquesta nit. Horroritzada
fins me sento de mí!

Carles

   Filla!...

Blanca

   Com salta
mon cor!

Carles, entrant al camarot

   (Mes qué vol dir?)

Blanca, seguintlo

   (Estich resolta!)