de mariners cristiáns; un crit la mare
llensá de mort: volgué fugir; los mónstres
pels cabells l'atraparen. La sanch seva
aquí'm saltá.
aquí'm saltá. Caygué, y ay! de sos brassos
m'arrancavan! Mes ella m'estrenyía
morint y tot, aquesta má; sas unglas
m'entravan á la carn: Fill, vénjans! vénjans!
Y'ls mónstres l'aixecaren, y á las onas
la llensaren rihent, y com surava,
vénjans! cridant, d'un cop de rem li obriren
lo cap pel mitj y s'enfonsá entre escuma!
Y aquí'ls teniu, que'ls fem horror! Las hienas,
los lladres y assessins be ho som nosaltres!
Ells... coloms sense fel, ánimas puras,
cors de nin, tot amor, sants de retaules!
Pare! ah! pare!
Pare! ah! pare! Qué, filla!
Pare! ah! pare! Qué, filla! Deu meu!
Pare! ah! pare! Qué, filla! Deu meu! Ploras!
Quí plora! (Cóm! aquesta dona!)
Quí plora! (Cóm! aquesta dona!) Blanca!
