Ferits seus que s'han Un home al mar... y un altre!...
Ferits seus que s'han mort y al mar los llensan.
(Si jo finás, mon cos en aquest' hora
com á un fill de Mahoma'l tirarían
també en eix mar; y fora la meva ánima
al infern, entre'ls judas que renegan
de son mestre y son Deu! Jo soch un monstre.
Jo de mí'm tinch horror! Y ay, que ma vida
te d'acabar entre esta gent! Si á Espanya
tornés... lo Sant Ofici... Oh! no!)
(Queda ab la cara entre'ls brassos, apoyat en la barana de la escala.)
que tants n'haguessem mort. No'm creya
que tants n'haguessem mort. Donchs, oncle, miro
que'ns defensárem be.
que'ns defensárem (Tot fos: no'n queda
ni'l rastre sols; ni un petit glop d'escuma.)
Cada gota del mar de foch se'ls torni!
Que Deu'ls hagi perdonat.
Que Deu'ls hagi perdon Qui parla
de Deu y de perdó?
