d'aquí haguera sortit.
d'aquí (Del cor.)
d'aquí haguera sortit No te'n recordas
de quan éram dos nens? Ni de ta mare?
Que Deu la tinga al cel: quatre anys tenía...
Donchs ella't destinava per ma esposa.
Oh!
Oh Sí, Blanca
Oh Sí Blanca Ferrán!
Oh Sí Blanca Ferrán! Y t'estimava,
si tu vols... com un nen. Fins á ma boca
may haurían pujat estas paraulas;
mes puig que tot se romp, fins ta clausura,
jo he volgut que ho sabesses, ans que vingan
per sempre á separarnos eixos homes.
Ah! tu't creyas, potser, perque'm trobavas
festiu y avolotat quan per las reixas
d'aquell trist parlador te deya cosas,
qu'era buyt lo meu cor, com lo tenían
buyt... pera'l mon las donas que't voltavan?...
Prou, Ferrán, prou has dit; tristos ressonan
eixos mots de pecat dintre de l'ánima.
Qué has vist en mí del mon que m'agravías
retrayentme un amor... sols fill del diable?
