Aquesta pàgina ha estat validada.
29
acte primer
blanca
Ta veu m'ha atret: no m'he enganyat.
ferrán
Ta veu m'ha atret: no m'he enganyat Y l'oncle?
blanca
Lo cridaré.
ferrán
Lo cridaré No, espera. Cóm pot ésser
que aquí lliures esteu, y á mí y als nostres
á munts, plens de grillons, sens llum, nos tingan?
blanca
Es que Ferrán... m'obligan á que curi
lo bras de son patró. Veurás...
lo bras de (Fa un moviment com per cridar á son pare)
lo bras de son patró. Veurás... Lo pare...
ferrán, contenintla.
No, cosina: un moment. Per Deu escóltam
potsé'ns trobém per última vegada.
Serém venuts.
blanca
Serém venuts (Jo no ho seré.)
ferrán
Serém venuts. (Jo no ho seré. Y, cosina,
ay de llavors!
blanca, senyalant lo cel.
ay de llavors Ell es per tot, y'ns vetlla.
ferrán
Sí, Blanca, sí, es ben cert. Mes jo vull dirte
un secret de altre temps, que may, t'ho juro,
