Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat validada.
25
acte primer

pera servir á Deu. Mes m'horroritza
la nostra sort en est instant: lo cálzer
apartéulo, Senyor!

blanca, ab entussiasme.

apartéulo, Senyor No de ma boca:
jo vull tota sa fel, tota apurarla.

carles

Mes no't comprench...

blanca

Mes no't comprench Si jo no'm sé compendre:
qu'heu de compéndrem vos! Mes sé que'm mira
Jesús de dalt del cel y estich joyosa
d'arrostrar lo perill.

carles

d'arrostrar lo perill Filla,'ls corsaris.

(Se'n van al camarot.)


ESCENA VI


HASSEN y OSMAN. Hassen baixa'l primer. Du una teya ab la que encén lo fanal. Osman baixa després devant de Ferrán y se'n torna. S'ha anat fent de nit.


hassen

No convé mitja llum: que las mentidas
las llegeixi Said damunt son rostre.
Veurém aqueix patró si es curt de llengua.)
Veurém aqueix (Bufa la teya y després la tira al mar.)
(Té, s'ha apagat: un xich de fum y á l'aygua.