Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/16

Aquesta pàgina ha estat validada.
14
mar y cel.
mahomet, murmurant.

y bona sort. Said!... Boig! Tot ho dona.

hassen, á Mahomet.

Quan ell ho fá...

said

Quan ell ho fá... D'altre home la veurías?

osman

Avans qu'aixó arribés, per no sentirho
lo clot m'hauría obert al fons de l'aygua.

said, satisfet.

Be.

(A Mahomet y Osman y Joanot.)

Be Aneu.

(Cridant á Hassen.)

Be. Aneu. Hassen!

(Per los altres que encara no son fora.)

Be. Aneu. Hassen! A fora he dit... (La vena
que'm rellisca...)

(A Hassen ab frenesí.)

Be. Aneu. Hassen! No ho veus? Que mal la posas!

hassen

Senyor...

(Li arregla mentres se'n van escala amunt los demés.)
joanot, desde mitja escala.

Senyor... (Un altre cop jo la he somniada!...
Ma esposa! Oh, quin passat! Jo me'l vull treure
del cor!)

said, á Hassen que no li ha arreglat be la vena.

del cor! Mal llamp! No'n saps! Ves: la captiva
que vinga tot seguit. Ismul me falta!