Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/150

Aquesta pàgina ha estat validada.
148
mar y cel
ferrán

Ferrán... No parlis, que ho sé tot. Per sobre
d'est amor d'infantesa hi ha, ma Blanca,
no més que ta ventura.
(Emportántsela á un costat perqué no ho senti Said.)
á aquest home: ell e Tú... l'estimas
á aquest home: ell es bó y's regenera
sobre ton cor. Donchs be, jo'm sacrifico
gustós per tú!... Y res més: que vull salvarlo,
ma cosina.

blanca

ma cosina Oh! Ferrán, gracias!

ferrán

que ton pare com sempre vol Espérat,
que ton pare com sempre vol sa vida!

blanca

Ah!

ferrán

Mes tot está á punt. Said, encara
tinch gent que'm creu: d'aquesta nau á popa
una barca hem baixat. Es nit; los núvols
cubreixen tot lo cel. De dalt vigilo
jo al oncle que no torni, y vos depressa
per aquí us arrieu.

(Per la finestra.)

per aquí us arrieu. Entreu en l'aygua;
á la barca ja sou! desfeu la corda;
moveu los rems... y á Alger avans de día!
Jo us guardaré de dalt. Blanca, depressa!

(A Blanca.)

Ell que t'estima tornará á trobarte.