Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ja no puch mes: té l'ánima mes noble
aquí que tots!
Carles
Jo ho vull: jo! Soldats l'arma
tota en son pit. Donchs jo mateix!... Ah!
(Al acte d'avansar ell mateix pera ferir á Said te un desvaneixement y cau en brassos de Ferrán. Guillem corre a sostenirlo.)
Ferran
Oncle!
Blanca
Ah, pare!
Said
Hont soch!
Ferrán, á Blanca.
Res. La emoció. Que rebi
un xich d'ayre. No es res. Tothom que surti.
(Se l'emportan á cuberta mitj sostingut per Ferrán y Guillem. Los soldats los segueixen»)
Blanca, átu que no't veja... Ja's retorna.
Blanca
(Ah! No puch mes!)
