Aquesta pàgina ha estat revisada.
carles
'M deyan
que tu, la esposa de Jesús volguda,
defensavas la vida á un miserable,
del mal lladre rebrot!
(Blanca amaga'l cap en lo pit de son pare.}
ferrán
Deu!
carles
Pobre filla!
No saben qu'ets del cel: que vols que morin
sos enemichs. Sens remisió!
(Blanca s'aparta, resolta, de son pare.}
ferrán
(No'ls deixo!)
carles, sever.
Blanca!
blanca, sens plorar.
Vull qu'ell se salvi.
ferran, contenint sa explosió d'ira.
Per Deu, oncle!
carles, á Ferrán.
Es ella qui ha parlat? Era ma filla?
blanca
Deu meu, Deu meu!
ferran, volentlos calmar.
Escolta, Blanca; oncle…
